Pausa

Necessito una pausa.
Estan sent uns dies esgotadors en molts aspectes de la meva vida. Necessito parar. Necessito descansar.
Continuaré...però no sé quan...pot ser amb idees noves i amb un gir de contingut del blog completament diferent a l'actual.

Tirant l'ànima

Rera una mirada teva
tot un mon existeix
cada silenci teu
es com una barrera més
els desprecis, o discussions
simptomes de problemes
que ens allunyen més i més

Rera cada paraula dita
hi ha un quelcom més
tota absència inexplicada
porta més distanciament
la manca de somriures,
de complicitat o compliments
ens allunyen més i més

Rera les teves últimes paraules
em sorprenc cada cop més.
si tantes coses faig malament,
dius que cada vegada ets sents més llunyà,
que ja et volies distanciar
quan em vas dir que "no",
que només t'aporto disgustos,
aleshores que estem fent?
el no compartir paraules
ni tan sols alguns moments
ens separen fatalment

Què hi ha entre nosaltres?

...
Ja només puc demanar-te
mira aquests ulls com et miren
com demanen besa'm molt suaument
i deixa'm ser llençol
que et tapi fins que surti el sol.

Què hi ha entre nosaltres
Què hi va haver aquell dia
Què hi ha entre nosaltres
Que no sé explicar...
Perquè ahir no vaig poder mirar-te
i no tocar-te
Perquè et veig si tanco els ulls
No tinc on amagar-me
Perquè hi ha alguna cosa
entre tu i jo

Curiosament fins ara
no he sabut veure
quantes passes en fals
donem així, només per por
Sortim com bons amics
només parlem per parlar
i arribem sols a casa
preguntant-nos què podria passar

Què hi ha entre nosaltres
Què hi va haver aquell dia
Què hi ha entre nosaltres
Que no sé explicar...
Perquè ahir no vaig poder mirar-te
i no tocar-te
Perquè et veig si tanco els ulls
No tinc on amagar-me
Perquè hi ha alguna cosa
entre tu i jo

Arribats en aquest punt
on cap dels dos sabem què dir
ja només puc demanar-te
mira aquests ulls com et miren
com demanen besa'm molt suaument
i deixa'm ser llençol
que et tapi fins que surti el sol.

Què hi ha entre nosaltres
Què hi va haver aquell dia
Què hi ha entre nosaltres
Que no sé explicar...
Perquè ahir no vaig poder mirar-te
i no tocar-te
Perquè et veig si tanco els ulls
No tinc on amagar-me
Perquè hi ha alguna cosa
entre tu i jo

Què hi ha entre nosaltres
què hi ha entre nosaltres

Perquè ahir no vaig poder mirar-te
i no tocar-te
Perquè et veig si tanco els ulls
No tinc on amagar-me
Perquè hi ha alguna cosa
entre tu i jo

(La puerta de los sueños - Què hi ha entre nosaltres)

Oportunitat

Una trucada,
paraules,
dubtes,
sentiment,
por,
desitg,
promeses,
dubtes i més dubtes,
darrera oportunitat
Sortirà bé?

...Hi ha amors

...de molts tipus, de moltes classes...
Hi ha amors que ens trenquen el cor,
Amors que et donen el millor...
N'hi ha que els trobes a faltar quan no estan aprop,
i amors que encara que estiguin al nostre costat, sembla que estiguin ausents.
D'altres són amargs o també dolços,
sí...d'aquells que no et deixen dormir...
Però també n'hi ha que et fan somniar despert,
o que inclús ens fan por.
Hi ha amors incondicionals, amors que mai et fallen,
com l'amor d'una mare.
Però...a vegades també n'hi ha dels que no te'n pots refiar...
Amors que et destrossen...que et fan patir.
I amors, que sense ser-ho t'eleven i no et deixen caure mai...

Amors que fan que la nostra ment, que els nostres cors
es posin a donar voltes i voltes, sense poder-ho evitar.
Hi ha amors de molts tipus i molts tipus d'amors,
però tots tenen una cosa en comú, tots ens fan inventar i escriure
paraules en algun moment de la nostra vida.
Paraules que en alguns casos, no tenen cap sentit.

Adéu

Adéu, adéu amor meu i sort...

Toco tu boca...

Toco tu boca, con un dedo toco el borde de tu boca, voy dibujándola como si saliera de mi mano, como si por primera vez tu boca se entreabriera, y me basta cerrar los ojos para deshacerlo todo y recomenzar, hago nacer cada vez la boca que deseo, la mano que mi mano elige y te dibuja en la cara, una boca elegida entre todas, con soberana libertad elegida por mí, para dibujarla con mi mano en tu cara, y que por un azar que no busco comprender, coincide exactamente con tu boca que sonríe por debajo de la que mi mano te dibuja.

Me miras, de cerca me miras, cada vez más cerca, y entonces jugamos al cíclope, nos miramos cada vez más cerca y los ojos se agrandan, se acercan entre sí, se superponen y los cíclopes se miran, respirando confundidos, las bocas se encuentran y luchan tibiamente, mordiéndose con los labios, apoyando apenas la lengua en los dientes, jugando en sus recintos donde un aire pesado va y viene con perfume viejo y un silencio.

Entonces mis manos buscan hundirse en tu pelo, acariciar lentamente la profundidad de tu pelo mientras nos besamos como si tuviéramos la boca llena de flores o de peces, de movimientos vivos, de fragancia oscura. Y si nos mordemos, el dolor es dulce, y si nos ahogamos en un breve y terrible absorber simultáneo de aliento, esa instantánea muerte es bella. Y hay una sola saliva y un solo sabor a fruta madura, y yo te siento temblar contra mí como una luna en el agua.

(Júlio Cortazar -Argentina 1914-1984)