Adéu

Adéu, adéu amor meu i sort...

Toco tu boca...

Toco tu boca, con un dedo toco el borde de tu boca, voy dibujándola como si saliera de mi mano, como si por primera vez tu boca se entreabriera, y me basta cerrar los ojos para deshacerlo todo y recomenzar, hago nacer cada vez la boca que deseo, la mano que mi mano elige y te dibuja en la cara, una boca elegida entre todas, con soberana libertad elegida por mí, para dibujarla con mi mano en tu cara, y que por un azar que no busco comprender, coincide exactamente con tu boca que sonríe por debajo de la que mi mano te dibuja.

Me miras, de cerca me miras, cada vez más cerca, y entonces jugamos al cíclope, nos miramos cada vez más cerca y los ojos se agrandan, se acercan entre sí, se superponen y los cíclopes se miran, respirando confundidos, las bocas se encuentran y luchan tibiamente, mordiéndose con los labios, apoyando apenas la lengua en los dientes, jugando en sus recintos donde un aire pesado va y viene con perfume viejo y un silencio.

Entonces mis manos buscan hundirse en tu pelo, acariciar lentamente la profundidad de tu pelo mientras nos besamos como si tuviéramos la boca llena de flores o de peces, de movimientos vivos, de fragancia oscura. Y si nos mordemos, el dolor es dulce, y si nos ahogamos en un breve y terrible absorber simultáneo de aliento, esa instantánea muerte es bella. Y hay una sola saliva y un solo sabor a fruta madura, y yo te siento temblar contra mí como una luna en el agua.

(Júlio Cortazar -Argentina 1914-1984)

Sigues agosarat

Sigues agosarat,
sorprèn-me.
Busca’m i em trobaràs.
Ara o després,
aquí o allà,
tant se val.
Estic aquí esperant-te,
desitjant-te,
fonent-me
perquè em besis,
perquè m’abracis,
perquè em mengis,
em devoris,
m’assaboreixis.

Atrapa’m entre els braços.
Llença’m sobre el llit.
Arracona’m contra la paret.
excita’m
amb una petita espurna.
No deixis que s’apagui
la flama.

La distància no és l'oblit

Doncs això, em reafirmo: La distància NO és l'oblit

Jo a tu t'estimo molt

T'estimo molt,
jo a tu t'estimo molt.
Si estàs amb mi
desapareix tot el que és trist.
Un dia gris el pintes de colors.
Fins a la lluna i tornar t'estimo jo.

Tres segons

Em mires i no sé si apropar-me.
Voldria despullar el teu pensament,
i aconseguir entendre'l.

I estic a tres segons de roçar-me
amb la teva mà.
Però no puc, tinc por.

I t'en vas, i em moro i et perds
entremig de la gent.
I encara que segueixo aquí, la meva mà
ha marxat amb la teva,
i va tirant de la teva perquè tornis.

Em mires, somrius i no sé si apropar-me.
Voldria que fos demà,
i saber si em vas besar.

I estic a tres segons de roçar-me
amb els teus llavis,
però no puc, tinc por.

I t'en vas, i em moro i et perds
entremig de la gent.
I encara que segueixo aquí, la meva mà
ha marxat amb la tva,
i va tirant de la teva perquè tornis.

Que tinc el cor trencat.
Torna, que avui no aconsegueixo respirar
si no som dos.
Torna.

I te'n vas, i em moro i et perds
entremig de la gent.
I encara que segueixo aquí, la meva mà
ha marxat amb la teva,
i va tirant de la teva perquè tornis.