sábado, 5 de septiembre de 2009

Tres segons

Em mires i no sé si apropar-me.
Voldria despullar el teu pensament,
i aconseguir entendre'l.

I estic a tres segons de roçar-me
amb la teva mà.
Però no puc, tinc por.

I t'en vas, i em moro i et perds
entremig de la gent.
I encara que segueixo aquí, la meva mà
ha marxat amb la teva,
i va tirant de la teva perquè tornis.

Em mires, somrius i no sé si apropar-me.
Voldria que fos demà,
i saber si em vas besar.

I estic a tres segons de roçar-me
amb els teus llavis,
però no puc, tinc por.

I t'en vas, i em moro i et perds
entremig de la gent.
I encara que segueixo aquí, la meva mà
ha marxat amb la tva,
i va tirant de la teva perquè tornis.

Que tinc el cor trencat.
Torna, que avui no aconsegueixo respirar
si no som dos.
Torna.

I te'n vas, i em moro i et perds
entremig de la gent.
I encara que segueixo aquí, la meva mà
ha marxat amb la teva,
i va tirant de la teva perquè tornis.


No hay comentarios:

Publicar un comentario