Porque te tengo y no
porque te pienso
porque la noche está de ojos abiertos
porque la noche pasa y digo amor
porque has venido a recoger tu imágenes
porque eres linda desde el pie hasta el alma
porque eres buena desde el alma a mi
porque te escondes dulce en el orgullo
pequeña y dulce
corazón coraza
porque eres mía
porque no eres mía
porque te miro y muero
y peor que muero
si no te miro amor
si no te miro
porqué tu siempre existes dondequiera
pero existes mejor donde te quiero
porque tu boca es sangre
y tíenes frio
tengo que amarte amor
tengo que amarte
aunque esta herida duela como dos
aunque te busque y no te encuentre
y aunque
la noche pase y yo te tenga
y no
(Mario Benedetti)
viernes, 18 de diciembre de 2009
martes, 15 de diciembre de 2009
Petons
"La decisió del primer petó és la més crucial en qualsevol història d'amor, perquè conté dintre de si la rendició".
(Emil Ludwig- escritor alemany / 1881-1949)
"En un petó, sabràs tot el que he callat." (Pablo Neruda)
(Emil Ludwig- escritor alemany / 1881-1949)
"En un petó, sabràs tot el que he callat." (Pablo Neruda)
jueves, 19 de noviembre de 2009
jueves, 29 de octubre de 2009
Pausa
martes, 20 de octubre de 2009
Tirant l'ànima
Rera una mirada teva
tot un mon existeix
cada silenci teu
es com una barrera més
els desprecis, o discussions
simptomes de problemes
que ens allunyen més i més
Rera cada paraula dita
hi ha un quelcom més
tota absència inexplicada
porta més distanciament
la manca de somriures,
de complicitat o compliments
ens allunyen més i més
Rera les teves últimes paraules
em sorprenc cada cop més.
si tantes coses faig malament,
dius que cada vegada ets sents més llunyà,
que ja et volies distanciar
quan em vas dir que "no",
que només t'aporto disgustos,
aleshores que estem fent?
el no compartir paraules
ni tan sols alguns moments
ens separen fatalment
tot un mon existeix
cada silenci teu
es com una barrera més
els desprecis, o discussions
simptomes de problemes
que ens allunyen més i més
Rera cada paraula dita
hi ha un quelcom més
tota absència inexplicada
porta més distanciament
la manca de somriures,
de complicitat o compliments
ens allunyen més i més
Rera les teves últimes paraules
em sorprenc cada cop més.
si tantes coses faig malament,
dius que cada vegada ets sents més llunyà,
que ja et volies distanciar
quan em vas dir que "no",
que només t'aporto disgustos,
aleshores que estem fent?
el no compartir paraules
ni tan sols alguns moments
ens separen fatalment
domingo, 11 de octubre de 2009
Què hi ha entre nosaltres?
...
Ja només puc demanar-te
mira aquests ulls com et miren
com demanen besa'm molt suaument
i deixa'm ser llençol
que et tapi fins que surti el sol.
Què hi ha entre nosaltres
Què hi va haver aquell dia
Què hi ha entre nosaltres
Que no sé explicar...
Perquè ahir no vaig poder mirar-te
i no tocar-te
Perquè et veig si tanco els ulls
No tinc on amagar-me
Perquè hi ha alguna cosa
entre tu i jo
Curiosament fins ara
no he sabut veure
quantes passes en fals
donem així, només per por
Sortim com bons amics
només parlem per parlar
i arribem sols a casa
preguntant-nos què podria passar
Què hi ha entre nosaltres
Què hi va haver aquell dia
Què hi ha entre nosaltres
Que no sé explicar...
Perquè ahir no vaig poder mirar-te
i no tocar-te
Perquè et veig si tanco els ulls
No tinc on amagar-me
Perquè hi ha alguna cosa
entre tu i jo
Arribats en aquest punt
on cap dels dos sabem què dir
ja només puc demanar-te
mira aquests ulls com et miren
com demanen besa'm molt suaument
i deixa'm ser llençol
que et tapi fins que surti el sol.
Què hi ha entre nosaltres
Què hi va haver aquell dia
Què hi ha entre nosaltres
Que no sé explicar...
Perquè ahir no vaig poder mirar-te
i no tocar-te
Perquè et veig si tanco els ulls
No tinc on amagar-me
Perquè hi ha alguna cosa
entre tu i jo
Què hi ha entre nosaltres
què hi ha entre nosaltres
Perquè ahir no vaig poder mirar-te
i no tocar-te
Perquè et veig si tanco els ulls
No tinc on amagar-me
Perquè hi ha alguna cosa
entre tu i jo
(La puerta de los sueños - Què hi ha entre nosaltres)
Ja només puc demanar-te
mira aquests ulls com et miren
com demanen besa'm molt suaument
i deixa'm ser llençol
que et tapi fins que surti el sol.
Què hi ha entre nosaltres
Què hi va haver aquell dia
Què hi ha entre nosaltres
Que no sé explicar...
Perquè ahir no vaig poder mirar-te
i no tocar-te
Perquè et veig si tanco els ulls
No tinc on amagar-me
Perquè hi ha alguna cosa
entre tu i jo
Curiosament fins ara
no he sabut veure
quantes passes en fals
donem així, només per por
Sortim com bons amics
només parlem per parlar
i arribem sols a casa
preguntant-nos què podria passar
Què hi ha entre nosaltres
Què hi va haver aquell dia
Què hi ha entre nosaltres
Que no sé explicar...
Perquè ahir no vaig poder mirar-te
i no tocar-te
Perquè et veig si tanco els ulls
No tinc on amagar-me
Perquè hi ha alguna cosa
entre tu i jo
Arribats en aquest punt
on cap dels dos sabem què dir
ja només puc demanar-te
mira aquests ulls com et miren
com demanen besa'm molt suaument
i deixa'm ser llençol
que et tapi fins que surti el sol.
Què hi ha entre nosaltres
Què hi va haver aquell dia
Què hi ha entre nosaltres
Que no sé explicar...
Perquè ahir no vaig poder mirar-te
i no tocar-te
Perquè et veig si tanco els ulls
No tinc on amagar-me
Perquè hi ha alguna cosa
entre tu i jo
Què hi ha entre nosaltres
què hi ha entre nosaltres
Perquè ahir no vaig poder mirar-te
i no tocar-te
Perquè et veig si tanco els ulls
No tinc on amagar-me
Perquè hi ha alguna cosa
entre tu i jo
(La puerta de los sueños - Què hi ha entre nosaltres)
Oportunitat
Una trucada,
paraules,
dubtes,
sentiment,
por,
desitg,
promeses,
dubtes i més dubtes,
darrera oportunitat
Sortirà bé?
paraules,
dubtes,
sentiment,
por,
desitg,
promeses,
dubtes i més dubtes,
darrera oportunitat
Sortirà bé?
viernes, 2 de octubre de 2009
...Hi ha amors
...de molts tipus, de moltes classes...
Hi ha amors que ens trenquen el cor,
Amors que et donen el millor...
N'hi ha que els trobes a faltar quan no estan aprop,
i amors que encara que estiguin al nostre costat, sembla que estiguin ausents.
D'altres són amargs o també dolços,
sí...d'aquells que no et deixen dormir...
Però també n'hi ha que et fan somniar despert,
o que inclús ens fan por.
Hi ha amors incondicionals, amors que mai et fallen,
com l'amor d'una mare.
Però...a vegades també n'hi ha dels que no te'n pots refiar...
Amors que et destrossen...que et fan patir.
I amors, que sense ser-ho t'eleven i no et deixen caure mai...
Amors que fan que la nostra ment, que els nostres cors
es posin a donar voltes i voltes, sense poder-ho evitar.
Hi ha amors de molts tipus i molts tipus d'amors,
però tots tenen una cosa en comú, tots ens fan inventar i escriure
paraules en algun moment de la nostra vida.
Paraules que en alguns casos, no tenen cap sentit.
Hi ha amors que ens trenquen el cor,
Amors que et donen el millor...
N'hi ha que els trobes a faltar quan no estan aprop,
i amors que encara que estiguin al nostre costat, sembla que estiguin ausents.
D'altres són amargs o també dolços,
sí...d'aquells que no et deixen dormir...
Però també n'hi ha que et fan somniar despert,
o que inclús ens fan por.
Hi ha amors incondicionals, amors que mai et fallen,
com l'amor d'una mare.
Però...a vegades també n'hi ha dels que no te'n pots refiar...
Amors que et destrossen...que et fan patir.
I amors, que sense ser-ho t'eleven i no et deixen caure mai...
Amors que fan que la nostra ment, que els nostres cors
es posin a donar voltes i voltes, sense poder-ho evitar.
Hi ha amors de molts tipus i molts tipus d'amors,
però tots tenen una cosa en comú, tots ens fan inventar i escriure
paraules en algun moment de la nostra vida.
Paraules que en alguns casos, no tenen cap sentit.
martes, 29 de septiembre de 2009
domingo, 27 de septiembre de 2009
Toco tu boca...
Toco tu boca, con un dedo toco el borde de tu boca, voy dibujándola como si saliera de mi mano, como si por primera vez tu boca se entreabriera, y me basta cerrar los ojos para deshacerlo todo y recomenzar, hago nacer cada vez la boca que deseo, la mano que mi mano elige y te dibuja en la cara, una boca elegida entre todas, con soberana libertad elegida por mí, para dibujarla con mi mano en tu cara, y que por un azar que no busco comprender, coincide exactamente con tu boca que sonríe por debajo de la que mi mano te dibuja.
Me miras, de cerca me miras, cada vez más cerca, y entonces jugamos al cíclope, nos miramos cada vez más cerca y los ojos se agrandan, se acercan entre sí, se superponen y los cíclopes se miran, respirando confundidos, las bocas se encuentran y luchan tibiamente, mordiéndose con los labios, apoyando apenas la lengua en los dientes, jugando en sus recintos donde un aire pesado va y viene con perfume viejo y un silencio.
Entonces mis manos buscan hundirse en tu pelo, acariciar lentamente la profundidad de tu pelo mientras nos besamos como si tuviéramos la boca llena de flores o de peces, de movimientos vivos, de fragancia oscura. Y si nos mordemos, el dolor es dulce, y si nos ahogamos en un breve y terrible absorber simultáneo de aliento, esa instantánea muerte es bella. Y hay una sola saliva y un solo sabor a fruta madura, y yo te siento temblar contra mí como una luna en el agua.
(Júlio Cortazar -Argentina 1914-1984)
Me miras, de cerca me miras, cada vez más cerca, y entonces jugamos al cíclope, nos miramos cada vez más cerca y los ojos se agrandan, se acercan entre sí, se superponen y los cíclopes se miran, respirando confundidos, las bocas se encuentran y luchan tibiamente, mordiéndose con los labios, apoyando apenas la lengua en los dientes, jugando en sus recintos donde un aire pesado va y viene con perfume viejo y un silencio.
Entonces mis manos buscan hundirse en tu pelo, acariciar lentamente la profundidad de tu pelo mientras nos besamos como si tuviéramos la boca llena de flores o de peces, de movimientos vivos, de fragancia oscura. Y si nos mordemos, el dolor es dulce, y si nos ahogamos en un breve y terrible absorber simultáneo de aliento, esa instantánea muerte es bella. Y hay una sola saliva y un solo sabor a fruta madura, y yo te siento temblar contra mí como una luna en el agua.
(Júlio Cortazar -Argentina 1914-1984)
sábado, 19 de septiembre de 2009
Sigues agosarat
Sigues agosarat,
sorprèn-me.
Busca’m i em trobaràs.
Ara o després,
aquí o allà,
tant se val.
Estic aquí esperant-te,
desitjant-te,
fonent-me
perquè em besis,
perquè m’abracis,
perquè em mengis,
em devoris,
m’assaboreixis.
Atrapa’m entre els braços.
Llença’m sobre el llit.
Arracona’m contra la paret.
excita’m
amb una petita espurna.
No deixis que s’apagui
la flama.
sorprèn-me.
Busca’m i em trobaràs.
Ara o després,
aquí o allà,
tant se val.
Estic aquí esperant-te,
desitjant-te,
fonent-me
perquè em besis,
perquè m’abracis,
perquè em mengis,
em devoris,
m’assaboreixis.
Atrapa’m entre els braços.
Llença’m sobre el llit.
Arracona’m contra la paret.
excita’m
amb una petita espurna.
No deixis que s’apagui
la flama.
lunes, 14 de septiembre de 2009
sábado, 12 de septiembre de 2009
Jo a tu t'estimo molt
T'estimo molt,
jo a tu t'estimo molt.
Si estàs amb mi
desapareix tot el que és trist.
Un dia gris el pintes de colors.
Fins a la lluna i tornar t'estimo jo.
jo a tu t'estimo molt.
Si estàs amb mi
desapareix tot el que és trist.
Un dia gris el pintes de colors.
Fins a la lluna i tornar t'estimo jo.
sábado, 5 de septiembre de 2009
Tres segons
Em mires i no sé si apropar-me.
Voldria despullar el teu pensament,
i aconseguir entendre'l.
I estic a tres segons de roçar-me
amb la teva mà.
Però no puc, tinc por.
I t'en vas, i em moro i et perds
entremig de la gent.
I encara que segueixo aquí, la meva mà
ha marxat amb la teva,
i va tirant de la teva perquè tornis.
Em mires, somrius i no sé si apropar-me.
Voldria que fos demà,
i saber si em vas besar.
I estic a tres segons de roçar-me
amb els teus llavis,
però no puc, tinc por.
I t'en vas, i em moro i et perds
entremig de la gent.
I encara que segueixo aquí, la meva mà
ha marxat amb la tva,
i va tirant de la teva perquè tornis.
Que tinc el cor trencat.
Torna, que avui no aconsegueixo respirar
si no som dos.
Torna.
I te'n vas, i em moro i et perds
entremig de la gent.
I encara que segueixo aquí, la meva mà
ha marxat amb la teva,
i va tirant de la teva perquè tornis.
Voldria despullar el teu pensament,
i aconseguir entendre'l.
I estic a tres segons de roçar-me
amb la teva mà.
Però no puc, tinc por.
I t'en vas, i em moro i et perds
entremig de la gent.
I encara que segueixo aquí, la meva mà
ha marxat amb la teva,
i va tirant de la teva perquè tornis.
Em mires, somrius i no sé si apropar-me.
Voldria que fos demà,
i saber si em vas besar.
I estic a tres segons de roçar-me
amb els teus llavis,
però no puc, tinc por.
I t'en vas, i em moro i et perds
entremig de la gent.
I encara que segueixo aquí, la meva mà
ha marxat amb la tva,
i va tirant de la teva perquè tornis.
Que tinc el cor trencat.
Torna, que avui no aconsegueixo respirar
si no som dos.
Torna.
I te'n vas, i em moro i et perds
entremig de la gent.
I encara que segueixo aquí, la meva mà
ha marxat amb la teva,
i va tirant de la teva perquè tornis.
miércoles, 26 de agosto de 2009
Carícies
Com seria sentir aquella carícia que t'ho digui tot...tot el que pots arribar a sentir dit per la suavitat d'una altra mà...
El tacte d'uns d'uns dits acaronant el meu braç, el meu cós i dient-me tantes coses en la intimitat.
Dormir abraçada en aquest braç que em protegís en els meus somnis. Sentir la seva calidesa quan descanso...on és aquesta carícia que em faria sentir feliç?
El tacte d'uns d'uns dits acaronant el meu braç, el meu cós i dient-me tantes coses en la intimitat.
Dormir abraçada en aquest braç que em protegís en els meus somnis. Sentir la seva calidesa quan descanso...on és aquesta carícia que em faria sentir feliç?
viernes, 21 de agosto de 2009
viernes, 7 de agosto de 2009
Batecs del temps
El cor batega,
la ment em bull,
les preguntes m’assetgen,
no tenen resposta
i em provoquen insomni.
Insomni maleït,
que no em deixa dormir,
que em fatiga,
que no em deixa pensar
i em provoca més preguntes.
Teu és el cor que batega,
teva és la meva ment,
teus són els seus pensaments,
teves són les respostes,
respostes captives del temps.
Un temps que no cura,
perquè no passa,
perquè tot segueix igual,
temps plens de silencis,
silencis que omplen els meus neguits.
Neguits volubles,
que desitgen desaparèixer,
tenen ganes de tornar a dormir,
de retornar-me el batec del meu cor
i normalitzar-ne les seves pulsacions.
…una sola paraula teva, em salvaria del neguit constant…
la ment em bull,
les preguntes m’assetgen,
no tenen resposta
i em provoquen insomni.
Insomni maleït,
que no em deixa dormir,
que em fatiga,
que no em deixa pensar
i em provoca més preguntes.
Teu és el cor que batega,
teva és la meva ment,
teus són els seus pensaments,
teves són les respostes,
respostes captives del temps.
Un temps que no cura,
perquè no passa,
perquè tot segueix igual,
temps plens de silencis,
silencis que omplen els meus neguits.
Neguits volubles,
que desitgen desaparèixer,
tenen ganes de tornar a dormir,
de retornar-me el batec del meu cor
i normalitzar-ne les seves pulsacions.
…una sola paraula teva, em salvaria del neguit constant…
Moment fugaç
"Nuestros encuentros en la vida, son un momento fugaz, que debemos aprovechar con la verdad de la palabra, y la sutileza de los sentimientos..."
-Susana Tamaro-
-Susana Tamaro-
jueves, 6 de agosto de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
