A contracorrent

Potser som cossos atrapats en carcasses d’ ànimes rovellades, i per mes que manipulo el comandament de la meva vida, vaig feixuc i contracorrent.

Es ben cert que ara i aquí
els diners obren portes i voluntats,
malgrat que el mes important de tot: els Sentiments,
no es poden comprar, encara.

Potser som esperits que no tenen repòs,
en el desig de trobar l’amor net, sense mentides,
enmig d’un desert ple d’egoismes.

Es ben cert, avui com ahir,
que malvisc en la ignorància,
malgrat que el mes preuat tresor : L’Amor,
em passa sempre de llarg, com els cometes.

Vesteixo vell i passat de temps,
i el color dels ulls i cabell sempre es el mateix,
el que la edat em dona, i em treu.

I detesto, profundament, les disfresses de la vida,
l’engany, de paraula i de cos;
les aparences incertes, els somriures forçats,
i un fals t’estimo.

I vaig caminant, feixuc, enmig de l’incertesa
de no trobar res autèntic, res real, res sincer;
i sento que vaig contracorrent…..sol.

(Un poema d'Avet_blau)