3 anys...

Avui, ja en fa 3 anys que ens vem conèixer...
Vam tenir complicitat des de el primer dia, vam compartir somriures, llàgrimes, xerrades interminables, discussions, distància, reconciliacions...
Però un dia, vas decidir emprendre un altre camí...un camí que ens ha portat a la distància més absoluta i silenciosa...
M'agrada pensar que estaràs bé, però més m'hagués agradat d'anar sabent de tu (era difícil però no impossible...quantes vegades t'havia dit, que els amics s'havien de cuidar??...Saps que no em valen les excuses!)
Pensava que tenia un amic, ja ho diuen "qui té un amic, té un tresor", però tu et vas quedar en el camí...


*Qui, qui té el secret,
qui pot provar d'aturar el món.
Qui pot evitar que cada moment
es torni un record.

El temps s'emporta els nostres amants,
i els herois d'infància que ens han oblidat.
Tan sols et queden tots els records que trobem
a faltar.

Tu em (feies) sentir part del teu món,
només amb el dies de cada dia.

Tu em (feies) sentir feliç amb poc,
i el valor dels dies de cada dia.
Tu em (feies) sentir.

Podem deixar-ho tot enrera,
i agafar el que volem.
Poder parar i mirar enrera,
i veure el que deixem.

El temps va depressa,
segon a segon,
i anem nosaltres tant poc a poc.
Només ens queda poder conservar
els nostres records.

(SAU- Els dies de cada dia)

"