Me gusta como eres

"

Amor particular

Senzillament preciosa...

Tots els botons

...o com dir-li a algú que l'estimes.

Abraçar-se

"Aquest món funcionaria millor si ens abracéssim més i ens féssim carícies...
L'abraçada groga consisteix en abraçar-se aproximadament dos minuts i sentir la respiració de l'altre persona".


(Albert Espinosa - El món groc)

La mecánica del corazón

"Si tienes miedo de hacerte daño,
aumentas las probabilidades de que eso mismo suceda.
Si te pasas la vida procurando no romperte nada,
te aburrirás terriblemente.
No conozco nada más divertido que la imprudencia...sé imprudente y sobretodo entrégate sin reservas"

(Mathias Malzieu- La mecánica del corazón)

Saber estimar

Saber somriure,
Saber estimar,
sense esperar res a canvi,
ni tan sols amb l'esperança de ser estimat.
tan sols aprendre...

Aprendre a viure i a marxar.
Saber esperar,
disfrutar de la felicitat...

Aprendre a estimar,
estimar sense esperar,
aprendre a somriure
només pel detall
sense desitjar una altra cosa...

Aprendre a somniar
somniar per a dos,
tan sols tancant els ulls
i saber donar
sense mitges tintes...


(Florent Pagny - Savoir Aimer)

*La lletra d'aquesta cançó ve a dir aquest missatge.
Preciosa cançó i videoclip, que avui ha volgut compartir un amic. Gràcies C.!

">

A contracorrent

Potser som cossos atrapats en carcasses d’ ànimes rovellades, i per mes que manipulo el comandament de la meva vida, vaig feixuc i contracorrent.

Es ben cert que ara i aquí
els diners obren portes i voluntats,
malgrat que el mes important de tot: els Sentiments,
no es poden comprar, encara.

Potser som esperits que no tenen repòs,
en el desig de trobar l’amor net, sense mentides,
enmig d’un desert ple d’egoismes.

Es ben cert, avui com ahir,
que malvisc en la ignorància,
malgrat que el mes preuat tresor : L’Amor,
em passa sempre de llarg, com els cometes.

Vesteixo vell i passat de temps,
i el color dels ulls i cabell sempre es el mateix,
el que la edat em dona, i em treu.

I detesto, profundament, les disfresses de la vida,
l’engany, de paraula i de cos;
les aparences incertes, els somriures forçats,
i un fals t’estimo.

I vaig caminant, feixuc, enmig de l’incertesa
de no trobar res autèntic, res real, res sincer;
i sento que vaig contracorrent…..sol.

(Un poema d'Avet_blau)