20 anys del "Més gran dels pecadors"

Dilluns passat, Pep Sala va oferir un concert al teatre Artèria-Paral·lel de Barcelona per commemorar els vint anys de vida del "gran" disc de SAU "El més gran dels pecadors".
Feia setmanes que s'havien exhaurit les entrades pel concert i és que SAU va ser un dels grans de l'anomenat fenòmen "rock català", fet que va quedar demostrat amb el ple de sala.
Una sala que era ple d'incondiconals i nostàlgics del grup, també de noves generacions (nens de 4-5 anys i els que estan per arribar...i que bonic que és!)que cantaven a tot pulmó les cançons que van marcar uns anys inoblidables.
En la memòria de tots (públic i Pep i la banda), sempre el recordat i enyorat Carles.
Només puc dir, que GRÀCIES Pep, Carles i Joan i a tota la "família SAU" que he conegut en el trancurs de tots aquests anys i amb els que hi ha uns vincles d'amistat molt grans (dilluns, un cop més allà hi erem tots)!!!!

Baobab

Una cançó inspirada en el fantàstic conte del "Petit Príncep".

El "Petit Príncep" visita set astres (en aquest vídeo hi figuren algun d'ells):
1. L'asteroide del rei del que la lògica és aquella de "regnar per damunt de".
2. El del vanitós que no deixa de saludar quan se l'admira.
3. El del bevedor, que "beu per oblidar que té vergonya de beure".
4. El de l'home ocupat de coses serioses que compta les estrelles i que no deixa de repetir "sóc un home seriós, jo".
5. El de l'encenedor de fanals, l'únic que no sembla ridícul al Petit Príncep "perquè s'ocupa de coses per a d'altres i no per a ell mateix".
6. El del geògraf, que vol donar a conèixer el món però sense aventurar-se a moure's del seu asteroide.
7. I finalment, la Terra, que era el major planeta i que contenia "dos mil milions de persones grans".

(Crator-Males Llengües 2011)

Instants del temps

"

Sant Jordi 2011

Llibres, roses i molt d'amor per a tothom...Bona diada de Sant Jordi!!!

Si tu em dius vine ho deixo tot...però digue'm vine

Ara que s'acosta Sant Jordi, una recomanació literària: La segona novel.la d'Albert Espinosa.
"Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine" té com a protagonista a Dani, un home que es dedica a buscar nens desapareguts. El mateix dia que la seva parella l’abandona, rep la trucada de telèfon d’un pare que, desesperat, li demana ajuda. Dani no té clar si acceptar el cas, però davant la insistència del pare, acaba fent-ho. La recerca del nen li conduirà a Capri, a aquell far, aquell lloc màgic en el qual afloraran records de la seva infantesa i dels dos personatges que van marcar la seva vida: el Sr. Martín i George. El retrobament amb el passat portarà a Dani a reflexionar sobre la seva vida, sobre la història d’amor amb la seva parella i sobre les coses que realment importen.

El carrer dels jocs florals

Videoclip vital i optimista, i és que la primavera ja és aquí!!!
Caloreta, dies llargs, les vacancetes són més aprop i sempre en bona companyia!!!

Motas de polvo

Eres cruel, qué tarde lo supe ver.

Ya me lo advirtieron otros

que mientes mirando a los ojos.


Rompí mis esquemas al descubrir

que sólo has sabido pensar en ti.

No vales un duro de antes.


Y como motas de polvo que caen sobre mi escritorio

los buenos y malos recuerdos se van…


Se van, se van con el viento.

Termina el cuento que un día escribimos juntos.

Y ya se van, volando con tus mentiras

trocitos de aquella vida

que ya se van…


Ya lo ves que pronto borré el ayer.

Tal vez ahora no te importa

si voy descuidando mi ropa.


Prometo que nadie me va a engañar,

que aún tengo fuerzas para cantar.

No hay nadie que pueda callarme.


Y como motas de polvo que caen sobre mi escritorio

los buenos y malos recuerdos se van…


Se van, se van con el viento.

Termina el cuento que un día escribimos juntos.

Y ya se van, volando con tus mentiras

trocitos de aquella vida

que ya se van…